Un estudi nord-americà diu que sis de cada
deu missatges rebuts per Internet no havien estat sol·licitats, i, dels altres
quatre, només un és una resposta necessària o desitjable en una conversa
diferida.
El volum de correu rebut fa que deixem de
contestar missatges o que els arxivem «per quan tinguem més temps». No és estrany que hagin
sortit professions desconegudes fins ara, amb perfils i finalitats impensables
fa deu anys: intermediaris que gestionen el correu personal, empreses que
filtren informació, secretaris virtuals que dominen l'intercanvi, la cerca i
l'organització de les dades. En què treballaran els alumnes d'ara d'aquí a deu
anys? La preparació acadèmica d'avui dia està lluny de garantir l'accés al
treball en el futur, i difícilment dóna resposta a les necessitats del moment
actual.
Per una banda, la creixent complexitat
tecnològica escapa actualment a les possibilitats de treball individual. Són
imprescindibles nous coneixements, nous processos i noves actituds per al
desenvolupament laboral, emocional i intel·lectual dels individus i les
institucions amb voluntat de futur.
Per altra banda, som plenament conscients de
la impossibilitat d'assolir i dominar els sabers actuals, que augmenten dia a
dia de forma exponencial, i acceptem la incapacitat individual per
enfrontar-nos aïlladament a una globalització inevitable. Fins i tot la
definició de les competències bàsiques proposades per l'Informe Delors (1996)
és motiu de debat i de nous plantejaments en el món educatiu, laboral i social.
Com podem, doncs, adaptar-nos col·lectivament a una realitat plena d'incerteses,
d'avanços efímers i d'interrelacions insondables?
b. L'actitud
El positivisme del segle XIX va revolucionar
els sabers
amb la incorporació de nous camps científics i de coneixement. Les aportacions
tecnològiques del segle XX van revolucionar els procediments amb tècniques,
mètodes i sistemes de gestió que s'articulaven en una realitat complexa i
diversificada, dinàmica i efímera, global i interrelacionada. El segle XXI s'ha
iniciat amb una revolució pendent: és estesa la consciència de que cal revisar les
actituds, els valors i les normes per tal de possibilitar
un món per a tothom.
La societat moderna ha superat la recerca
dels capitals físics i financers propis del segle XIX, i veu insuficients els
capitals socials (humà i intel·lectual) que demanava el segle XX. Ara demanda
una inversió en capital ètic. Està en joc l'educació de les futures
generacions, la formació continuada al llarg de tota la vida laboral, la
sostenibilitat d'un entorn físic i social on desenvolupar una ciutadania
responsable. Com hi participa la Inspecció d'Educació del nostre país? Amb voluntat d'aprendre, de canviar i de
millorar, des d'un vessant individual i col·lectiu.
c. El procés
El neurocientífic Joaquim Fuster (2003),
especialista en els processos de les funcions cognitives, ens recorda en una
entrevista amb Anna Aguilar que «la informació que adquirim per la percepció del món -interior i
exterior- no es deposita en cèl·lules aïllades ni en molècules, sinó en xarxes
de cèl·lules on aquestes últimes estan en contacte. Això és el que defineix un
element de cognició, una memòria, un coneixement…» Segons Fuster, les funcions cognitives són
fonamentalment cinc, i no li estranyarà a ningú que vagin íntimament unides al
procés d'aprenentatge i al mètode científic: l'atenció, la percepció, la
memòria, la intel·ligència, i el llenguatge.
(Vegeu quadre A)
Quadre A: Relació entre les funcions cognitives bàsiques, el
procés d'aprenentatge i el mètode científic.
|
Funcions cognitives
bàsiques (J. Fuster)
Capacitats i processos d'aprenentatge
|
Mètode científic
|
|
Atenció: relacionada amb la capacitat de concentració i motivació,
l'interès i l'actitud per aprendre.
|
Elaboració de la hipòtesi i del supòsit inicial
|
|
Percepció: vinculada als sentits, a les capacitats d'observació, i a
les habilitats d'aprenentatge (auditiva, visual, cinestèsica).
|
Observació i recollida de dades
|
|
Memòria: inclou els processos d'emmagatzematge, recuperació i gestió
mental de dades identificables)
|
Organització i gestió de la informació
|
|
Intel·ligència: redefinida per les capacitats múltiples i
interactives que permeten l'anàlisi, l'analogia, la síntesi, la creació i la
gestió de la informació per convertir-la en coneixement.
|
Transformació del coneixement, generalització i elaboració de
conclusions
|
|
Llenguatge: s'entén com la capacitat de generar, intercanviar i
compartir missatges comunicatius.
|
Posta en comú, difusió de
resultats, avaluació i feedback.
|
La Inspecció educativa és una organització
que aprèn i canvia, perquè adopta estratègies individuals i col·lectives que
li permeten adaptar-se amb eficiència i eficàcia als nous corrents. Seguint el
model neurològic iniciat amb els plantejaments de Joaquim Fuster, les
capacitats que necessitem per aquest món accelerat es poden agrupar en cinc
àmbits, que ens donen orientacions per al progrés individual i col·lectiu:
1. Actituds de canvi: cal despertar la
motivació per a la millora, l'interès per a la participació i la revisió de
rols i de valors. Com diu en Daniel Goleman
al seu llibre La intel·ligència emocional, l'habilitat d'interactuar amb
l'entorn (ja sigui per adaptar-se o per canviar-lo) passa per
l'autoconsciència, l'entusiasme, la perseverança i l'agilitat mental.
2. Percepció de la realitat: cal potenciar
l'observació de noves necessitats, la identificació de les disfuncions i la
detecció dels requeriments d'actuació immediata. No es tracta d'una lluita
aïllada i personalista, sinó d'una tasca coordinada i sistèmica. La psicòloga
Shoshona Zuboff, professora
de Harvard, diu que la veritable revolució neotecnològica de finals del segle
XX ha estat passar de la lluita competitiva i jeràrquica, pròpia d'institucions
arcaiques, al treball en equip, fruit de la globalització i de les
tecnologies de la informació.
3. Organització de la informació: cal afavorir
el recull col·lectiu i diversificat per tal obtenir coneixement profund dels
mecanismes de causalitat. A ningú no se li escapa que la formació per a tota
la vida (lifelong learning) en tecnologies de la informació i la
comunicació no està únicament lligada a l'actualització continuada, sinó també
íntimament relacionada amb el domini d'estratègies de cooperació i
col·laboració en la gestió informàtica de les dades (ALTE, Declaració de
Bolònia 1999).
4. Transformació del coneixement: cal facilitar el debat de síntesis, l'intercanvi
d'idees i la generalització i l'elaboració consensuada de conclusions
essencials. L'agilitat en la gestió, la rapidesa en la resposta urgent i l
'aportació immediata de recursos només és possible quan es comparteixen
criteris i s'intercanvien solucions. Les organitzacions basades en processos
horitzontals a través d'equips de treball han demostrat ser més flexibles i
capaces d'adaptar-se als canvis accelerats de la realitat actual que les
corporacions verticals i altament jerarquitzades.
5. Comunicació: cal proporcionar temps i
espais per posar en comú les propostes d'actuació, fer difusió dels resultats més
reeixits i de les experiències més eficaces. Només així seran àmpliament
validades, i gaudiran d'un major àmbit d'acció en contextos diferents.
L'avaluació de bones pràctiques s'enriquirà amb el reconeixement individual i
col·lectiu.
La Inspecció té el repte de canviar per
millorar. Ha de donar resposta a la societat educativa en la qual es
desenvolupa i als seus propis membres. Ha de gestionar el seu capital humà,
riquesa que als anys 90 Putnan i Fukuyama anomenaven capital social
i que Tomás Donaldson
ha ampliat amb l’anomenat capital ètic.
Tots sabem que, si els membres d'una
societat cooperen i interactuen positivament, hi ha més confiança social i això
permet establir pactes, impulsar iniciatives, negociar amb els altres i, en
definitiva, generar prosperitat per a tots. La major transparència
comunicativa fa possible orientar les bondats internes de les seves accions, ja
siguin professionals o personals, i ajuda a difondre les bones pràctiques que
gaudeixen d'integritat, aplicabilitat, innovació i sostenibilitat (el good
work de Howard Gardner).
d. El compromís
Les estratègies que necessitem per
adaptar-nos a aquest món complex i canviant requereixen el compromís de millora
en tres contextos diferents: els esforços individuals, els acords col·lectius,
i les accions d'intercanvi entre grups diversos:
1. Estratègies individuals: Segons Scott Fosler,
els individus aprenen quan estudien i es preparen, però l’organització aprèn
quan es comparteixen els sabers, els aprenentatges i els valors. Ens caldria
aprofundir en àmbits diferents:
- En l'àmbit dels sabers, amb
la incorporació dels avenços científics de les àrees i les especialitats que
ens són pròpies.
- En l'àmbit dels procediments,
amb la incorporació dels nous avenços tecnològics (TICs) i la pràctica de noves
estratègies organitzatives.
- En l'àmbit actitudinal, vers
el desenvolupament de les capacitats bàsiques de la cognició i de la
intel·ligència emocional (motivació, perseverància, autoconeixement,
autocontrol, empatia, assertivitat i compromís amb els valors).
2. Estratègies col·lectives de grup: Segons Peter Senge
(1990), la disciplina d’aprenentatge en equip comença amb el diàleg, que aboca
els membres a descobrir idees a les quals els individus
no poden arribar tots sols. L'objectiu és formular i definir els criteris del
treball en equip, i afavorir la construcció de visions comunes. Ens caldria
aprofundir en la definició d'objectius, valors i missions profundament
compartits:.
- En l'educació per a la
convivència, el tractament de la diversitat, en la negociació i la mediació.
- En la reforma de les
organitzacions actuals, que han de buscar els mecanismes perquè els
coneixements, les aptituds i les actituds de les persones siguin potenciades i
rendibilitzades mitjançant el treball en equip.
- En els canals de comunicació
i d’intercanvi, per vehicular propostes i respondre àgilment als requeriments
de l'entorn, i així aprofitar les oportunitats d'un món canviant i turbulent.
- En la formació contínua, que
és el principal actiu de la organització. Millorar la qualitat de vida de les
persones, motivar-les, difondre i compartir el seu valor afegit i gestionar el
seu coneixement. La capacitat per a aprendre ràpid i el compartir allò que s'ha
après no únicament beneficiarà els individus, sinó també el col·lectiu sencer.
3. Estratègies col·lectives de xarxa: estan
basades en les interaccions entre grups diversos, que requereixen passar del jo
al tots. Segons les propostes de Michael Barzelay (1992),
la coordinació múltiple i el liderat eficaç s'han d'entendre com a un estadi de
transcendència social que inclou sintonitzar, col·laborar i decidir.
- Caldria passar del treball en
grup al treball en equip, del treball col·laboratiu al cooperatiu, de la suma
d’aportacions individuals al consens integrat de significats compartits.
- Caldria desenvolupar actituds
de participació i col·laboració, facilitar la creativitat i les potencialitats
individuals per permetre l’enriquiment dels diferents equips, l’estímul
col·lectiu i el lideratge d’idees.
- L'intercanvi equitatiu que
possibiliti un marc de treball ètic. L'ètica és un factor competitiu de
qualitat, ja que és el mercat mateix (els consumidors i els ciutadans) que
exigeix un comportament ètic de tota organització pública o privada: ecologia,
sostenibilitat, gestió equitativa, compromís d'interacció col·lectiva…
Un dels darrers missatges anònims que
circulen per Internet té un punt de reflexió inesperada, però molt adient: «L'únic esdeveniment que
realment puc controlar al món és allò que estic pensant en aquest precís
moment. Amb això és suficient per començar!». En el nostre cas podem començar per aquí: pensem el
que volem canviar, decidim el que volem aprendre, i acordem com ho volem fer…
participem tots al II Congrés de l'AIEC.
